Eduard aoun

La meua connexió amb la música va arribar als 12 anys, a través d’un teclat de joguet. Poc després vaig començar a estudiar piano, amb una base clàssica que em va donar tècnica i estructura, però també em feia sentir limitat. No vaig tardar a deixar les partitures i a buscar la llibertat a través de l’oïda, la intuïció i la improvisació.

Els 80 van ser una etapa clau en la meua evolució musical. A mesura que deixava enrere el camí més acadèmic, vaig començar a entendre la música d’una altra manera, escoltant artistes com Phil Collins, Fleetwood Mac, Earth, Wind & Fire o Kool & The Gang. Aquelles harmonies, grooves i arranjaments em van obrir un món més lliure, més emocional. A partir d’eixe moment vaig començar a buscar el meu propi so, deixant-me portar per estils com el jazz fusió, el funk o el soul, que hui formen part de la meua manera de tocar i sentir.

Va haver-hi un llarg parèntesi en què la música va quedar en un segon pla. Durant més de 15 anys em vaig dedicar plenament a un altre art: la fotografia, una altra forma de mirar i sentir. Però la música mai va desaparèixer del tot; estava allí, en silenci, esperant el seu moment. Ara, amb SUAU, sent que tot torna a fluir. És un espai on les notes encaixen amb qui sóc ara. Tocar, sentir, vibrar… com sempre, però amb més veritat.